Quin impacte té la Intel·ligència Artificial en el periodisme? És possible utilitzar la IA d’acord amb l’ètica periodística? És la IA una eina útil contra la desinformació? Aquestes i moltes altres incògnites es van plantejar durant la formació.
El passat 28 de setembre, MyNews va unir al Col·legi de Periodistes de Catalunya i a la periodista Susana Pérez-Soler en una formació entorn de la Intel·ligència Artificial i la seva aplicació en els mitjans de comunicació. Susana Pérez-Soler, especialista en periodisme digital i autora del llibre “Periodisme i xarxes socials. Claus per a la gestió de continguts digitals”, va impartir una sessió en la qual va reflexionar sobre l’ús de les eines d’Intel·ligència Artificial en el periodisme, l’ètica periodística i les oportunitats i incògnites que es plantegen en els mitjans de comunicació.
“Com més Intel·ligència Artificial, més periodisme”, Susana Pérez Soler, periodista Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Conceptualitzant la Intel·ligència Artificial. IA Feble vs IA Fort
La Intel·ligència Artificial es defineix segons la Comissió Europea com un conjunt de sistemes de programari dissenyat per humans que actuen en la dimensió física o digital davant un objectiu complex. Tenen la capacitat de percebre el seu entorn interpretant dades més o menys estructurades i fer servir dades i informació per a raonar sobre el coneixement.
D’acord amb el govern espanyol, “La intel·ligència artificial (IA) és un camp de la informàtica que s’enfoca a crear sistemes que puguin fer tasques que normalment requereixen intel·ligència humana, com l’aprenentatge, el raonament i la percepció.”
La Intel·ligència Artificial pot ser feble o forta segons l’ús que se li doni i les capacitats que tingui l’eina: La IA feble és un sistema orientat a resoldre problemes concrets i delimitats, alguna cosa que les màquines aprenen a fer a través de patrons i tendències repetitives gràcies a algorismes que programem els humans. Com a exemple d’IA feble es podrien destacar els detectors d’spam en els correus electrònics, els assistents virtuals o els sistemes de reconeixement de veu. En canvi, entenem com IA fort un sistema més complex, que és capaç d’abordar decisions de manera “proactiva, deductiva i conscient”. Els sistemes d’aprenentatge automàtic avançat, que reconeixen dades i poden prendre decisions autònomes, serien un exemple d’IA fort, que encara està en desenvolupament i expansió.
"Com més Intel·ligència Artificial, més periodisme"
La Intel·ligència Artificial té un important impacte en els mitjans de comunicació i en la tasca del periodista. Observatorio Nacional de Tecnologia y Sociedad (ONTSI) en el seu informe “Uso de inteligencia artificial y big data en empresas españolas” ja assenyalava que, en 2021, les empreses d’informació i comunicacions eren ja les que més usaven l’ IA dins del sector empresarial espanyol.
Nombroses eines d’ IA faciliten la generació de contingut, i és justament en aquesta qüestió en la qual es planteja l’amenaça de l’IA en les professions relacionades amb la comunicació: És una amenaça l’IA per al periodisme? S’eliminaran llocs de treball per a donar pas a la generació de contingut a través de l’IA?
Susana Pérez-Soler ens va aportar una visió positivista de la Intel·ligència Artificial en relació amb el periodisme: “Com més Intel·ligència Artificial, més periodisme”. Durant la formació, Susana Pérez-Soler ens va recordar les oportunitats que la Intel·ligència Artificial com a eina periodística ens pot aportar. Entre elles trobem la gran capacitat d’automatització de tasques, la rapidesa analítica o l’oportunitat d’investigar amb més profunditat. Potenciar el SEU o detectar fake news són tasques que també es poden arribar a automatitzar amb la Intel·ligència Artificial.
Així i tot, cal recordar que la ràpida entrada d’aquesta tecnologia a les redaccions periodístiques suposa diferents reptes, i que els periodistes sempre són necessaris per a donar sentit a la informació i proporcionar un context complet a l’audiència. Susana ens va recordar que ja existeixen professions nascudes gràcies a l’IA. El lloc d’edició de contingut periodístic generat per IA és un exemple que és present ja en moltes redaccions.
Ètica algorítmica i ètica periodística
La Intel·ligència Artificial té cada vegada més incidència en la creació de continguts periodístics, així que l’ètica de la professió s’ha d’aplicar també a aquesta eina. De fet, Gabriela Ramos, Subdirectora General de Ciències Socials i Humanes de la UNESCO considera que “en cap altra especialitat necessitem més una “brúixola ètica” que en la intel·ligència artificial“. La pregunta és com apliquem l’ètica a aquesta tecnologia?
En primer lloc, la Intel·ligència Artificial ha d’usar-se sempre en benefici del lector, és a dir, el seu ús es recomana en els casos en què contribueix positivament en el periodisme. A més, l’aprovació humana del resultat final és imprescindible. D’altra banda, la utilització d’aquesta eina ha de ser sempre transparent, donant a conèixer al lector el seu ús i orientant-la a la millora de la qualitat del producte. A més, la Intel·ligència Artificial pot ser molt positiva per a optimitzar l’eficiència dels processos periodístics, però detalls importants com el respecte pels drets d’autor no han de deixar-se mai de costat.
Més enllà d’aquestes recomanacions ètiques enfocades al periodisme, la UNESCO va publicar en 2021 la primera norma mundial sobre l’ètica de la IA: la “Recomanació sobre l’ètica de la intel·ligència artificial”. Aquest marc va ser adoptat pels 193 Estats membres i es basa en la protecció dels drets humans i la dignitat.
“És essencial regular la intel·ligència artificial, i que aquestes normes garanteixin que el públic accedeixi als molts beneficis d’aquesta tecnologia” Sam Altman, cofundador d’OpenIA.
Últimos posts de MyNews
