En l’era digital, l’accés a la informació ha evolucionat enormement. Un clar exemple d’això són les hemeroteques digitals, espais virtuals on s’emmagatzemen, organitzen i consulten diaris i publicacions periòdiques.
La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) defineix hemeroteca com:
“f. Biblioteca on principalment es guarden i serveixen al públic diaris i altres publicacions periòdiques.”
Afegint-hi la paraula digital ens desvinculem de l’espai físic situat en una localització concreta per traslladar-nos a un espai molt més accessible, com és el virtual.
Amb aquests conceptes clars, podem afirmar que una hemeroteca digital és un espai virtual on s’emmagatzemen diaris i publicacions periòdiques, convertint la informació momentània en permanent per al seu ús i consulta.
D’aquesta manera, la digitalització ha permès que arxius històrics i notícies actuals estiguin disponibles de manera permanent, facilitant-ne l’ús per a la recerca, l’educació i l’accés a la informació sense les limitacions del format imprès. Així es garanteix la seva accessibilitat, la preservació del coneixement i la seva recuperació.
Evolució dels diaris
En l’era digital, els diaris han hagut d’adaptar-se als nous temps i a les tecnologies que han transformat la manera com consumim informació. A mesura que avançava la tecnología, els diaris van comprendre la necessitat d’arxivar i preservar la informació de manera accessible, cosa que els va portar a crear les seves pròpies hemeroteques en format físic a les seves seus.
El viatge del periodisme a Espanya comença l’any 1661 amb la creació de La Gaceta de Madrid, considerat el primer diari setmanal del país. Encara que en els seus inicis s’assemblava més al Butlletí Oficial de l’Estat que a un diari en el sentit actual, va marcar l’inici d’una llarga tradició periodística a Espanya.
L’any 1993, als Estats Units, es va produir el naixement de la premsa digital. Encara que no hi ha consens sobre quin va ser el primer diari digital, es disputen el títol San José Mercury News i Palo Alto Weekly, ambdós llançats als primers anys de la dècada dels 90. El que sí és clar és que la transició cap a la premsa digital va començar en aquell període, obrint la porta a una nova era en el consum de notícies. Un any després, el 1994, Espanya es va unir a aquesta revolució digital amb El Periódico de Catalunya, el primer mitjà en llançar la seva versió digital. A partir d’aquí, una llarga llista de diaris i revistes va seguir el mateix camí, adaptant-se als nous hàbits dels lectors.
Amb l’arribada de la premsa digital, les hemeroteques físiques, que abans es trobaven emmagatzemades a les seus dels diaris, van donar pas a la seva versió digital. Així, la informació va començar a emmagatzemar-se de manera més accessible i eficient, permetent que els usuaris poguessin consultar arxius històrics i notícies en temps real, des de qualsevol lloc del món.
La importància de les hemeroteques digitals
Les hemeroteques digitals són essencials per a la conservació de la memòria històrica del periodisme, ja que permeten accedir i preservar diaris, revistes i articles de diferents èpoques. Aquest accés a informació històrica és fonamental per a la feina periodística, la recerca acadèmica i diverses àrees professionals que requereixen fonts verificables i contrastades.
Durant la dècada dels 90, el sociòleg polonès Zygmunt Bauman va encunyar el terme “vida líquida”, referint-se a una era en la que la immediatesa i la velocitat dominen tots els aspectes de la vida quotidiana. Bauman va expandir aquesta idea al que va anomenar “comunicació líquida”, un concepte que fa referència a la rapidesa, la fugacitat i la superficialitat de les interaccions comunicatives.
Aquesta forma de comunicació, instantània i momentània, ha influït en la manera com consumim i compartim informació. Sovint, aquest excés de velocitat ha donat lloc a la desinformació. Les notícies falses o fake news han guanyat terreny a causa de la rapidesa amb què es distribueixen les notícies i la manca de contrast i verificació dels fets.
És aquí on les hemeroteques digitals juguen un paper crucial en l’era de la rapidesa per continuar oferint informació de valor. No només permeten l’accés a contingut històric, sinó que també proporcionen un mitjà per conservar, contrastar i valorar la informació de manera eficient i precisa.
MyNews, la primera hemeroteca digital d’Espanya
A MyNews tenim l’honor de ser la primera hemeroteca digital d’Espanya, creada el 1996. Emmagatzemem continguts editorials des d’aquella data fins a l’actualitat, amb una base de dades de premsa que inclou informació de més de 1.550 mitjans i supera els 460 milions d’articles, cosa que ens converteix en la base de dades de premsa de referència per a periodistes i professionals de la documentació.
L’accés digital a la premsa escrita ha suposat un gran avanç en l’accessibilitat a la informació. A través d’una hemeroteca digital és possible consultar notícies de diversos mitjans, ja siguin impresos o digitals, tant a nivell nacional, regional o local, i de diferents dates, tot des d’un mateix lloc i de manera simultània. A més de facilitar la cerca de notícies, aquestes plataformes s’han convertit en una font de documentació periodística clau, essencial per a la recerca i l’anàlisi de la informació.
Aquesta possibilitat permet cerques més precises, reduint el temps invertit i facilitant un enfocament més específic en els conceptes que es desitgen trobar. Així, els resultats obtinguts són més pertinents, rellevants i s’ajusten millor a les necessitats de l’usuari.
Usos de les hemeroteques digitals
En un món on la informació és clau, l’ús d’una hemeroteca digital s’ha convertit en una eina imprescindible en diferents sectors. La seva capacitat per emmagatzemar, organitzar i facilitar l’accés a milions de notícies i publicacions periòdiques la fa fonamental per a la recerca, la comunicació i l’anàlisi de tendències.
1. Consulta i verificació d’informació: Les hemeroteques digitals permeten accedir a notícies passades i presents de diferents mitjans, tant impresos com digitals, a nivell nacional, regional i local. Això facilita la verificació de dades, l’anàlisi de fonts i la comparació de cobertures mediàtiques, assegurant un accés fiable a la informació.
2. Clipping de premsa i seguiment de mitjans: Un dels usos més comuns de les hemeroteques digitals és el clipping de premsa, que consisteix a recopilar i analitzar mencions sobre una marca, sector o tema específic en diferents mitjans. Això és fonamental per a empreses, institucions i professionals de la comunicació que necessiten avaluar el seu impacte en l’opinió pública i gestionar la seva reputació.
3. Recerca acadèmica i documentació històrica: Les hemeroteques digitals són una font clau per a investigadors, historiadors i estudiants, ja que permeten accedir a documents originals, analitzar esdeveniments des del seu context mediàtic i recopilar informació per a estudis en disciplines diverses com la sociologia, la política i l’economia.
4. Anàlisi de tendències i evolució del discurs mediàtic: L’ús d’una hemeroteca digital és essencial per analitzar com han evolucionat els temes d’interès en els mitjans de comunicació al llarg del temps. Professionals del màrqueting, la comunicació i l’anàlisi de dades hi recorren per identificar canvis en la percepció pública, avaluar la repercussió de campanyes i preveure tendències futures.
5. Preservació i accés al patrimoni informatiu: Digitalitzar la premsa escrita garanteix la conservació de la informació periodística, assegurant que estigui disponible per a les futures generacions. Biblioteques, arxius nacionals i institucions governamentals utilitzen les hemeroteques digitals per preservar el coneixement i facilitar-ne la consulta de manera accessible i estructurada.
6. Creació de contingut: L’entreteniment ha trobat en les hemeroteques i arxius digitals una font inesgotable d’inspiració i contingut, transformant la indústria i oferint noves oportunitats per a la creativitat. Des de documentals i sèries històriques fins a pòdcasts i articles periodístics, l’ús de material d’arxiu en la creació de contingut aporta autenticitat i profunditat a les narracions.Aquesta capacitat d’accedir a recursos històrics en línia permet als creadors ser més eficients i creatius, generant contingut que no només informa, sinó que també entretén i educa.
Últims posts de MyNews
