Quin impacte té la Intel·ligència Artificial en el periodisme? És possible utilitzar la IA d’acord amb l’ètica periodística? És la IA una eina útil contra la desinformació? Aquestes i moltes altres incògnites es van plantejar durant la formació.
MyNews va tenir el plaer d’oferir una formació a Madrid entorn de la Intel·ligència Artificial i la seva aplicació als mitjans de comunicació de la mà de la periodista Susana Pérez-Soler, especialista en periodisme digital i autora del llibre “Periodisme i xarxes socials. Claus per a la gestió de continguts digitals”. Va impartir una sessió en la qual va reflexionar sobre l’ús de les eines d’Intel·ligència Artificial en el periodisme, l’ètica periodística i les oportunitats i incògnites que es plantegen als mitjans de comunicació. Vam poder gaudir de la formació a l’Espai Bulevar30, sobre el cel de la Gran Via de Madrid.
Susana Pérez ens va fer un recorregut pels conceptes clau de la Intel·ligència Artificial i el seu impacte en la comunicació actual:
+ Reptes i oportunitats en l’ús de la IA
+ Claus per implementar la IA en l’estratègia de comunicació
+ Impacte en la figura del periodista: ètica algorítmica
+ Eines i recursos útils per a l’equip de comunicació
“Com més Intel·ligència Artificial, més periodisme”,
– Susana Pérez Soler, periodista Col·legi de Periodistes de Catalunya.
IA Débil vs IA Forta
La Intel·ligència Artificial es defineix segons la Comissió Europea com un conjunt de sistemes de programari dissenyats per humans que actuen en la dimensió física o digital davant d’un objectiu complex. Tenen la capacitat de percebre el seu entorn interpretant dades més o menys estructurades i d’utilitzar dades i informació per raonar sobre el coneixement.
D’acord amb el govern espanyol, “La intel·ligència artificial (IA) és un camp de la informàtica que es centra a crear sistemes que puguin realitzar tasques que normalment requereixen intel·ligència humana, com l’aprenentatge, el raonament i la percepció.”
La Intel·ligència Artificial pot ser dèbil o forta segons l’ús que se li doni i les capacitats que tingui l’eina: La IA feble és un sistema orientat a resoldre problemes concrets i delimitats, alguna cosa que les màquines aprenen a fer a través de patrons i tendències repetitives gràcies a algoritmes que programem els humans. Com a exemple d’IA feble es podrien destacar els detectors de correu brossa en els correus electrònics, els assistents virtuals o els sistemes de reconeixement de veu. En canvi, entenem com a IA forta un sistema més complex, que és capaç d’abordar decisions de forma “proactiva, deductiva i conscient”. Els sistemes d’aprenentatge automàtic avançat, que reconeixen dades i poden prendre decisions autònomes, serien un exemple d’IA forta, que encara està en desenvolupament i expansió.
"Com més Intel·ligència Artificial, més periodisme"
La Intel·ligència Artificial té un impacte important en els mitjans de comunicació i en la tasca del periodista. Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI) en el seu informe “Ús d’intel·ligència artificial i big data en empreses espanyoles”, ja assenyalava que, el 2021, les empreses d’informació i comunicacions eren ja les que més feien servir la IA dins del sector empresarial espanyol. Forenses digitals, creadors de prompts, periodistes experts en tecnologia o editors de contingut generat per IA són exemples de llocs de treball que ja estan presents en moltes redaccions.
Reptes i oportunitats de la Intel·ligència Artificial en el periodisme
Nombroses eines d’IA faciliten la generació de contingut, i és precisament en aquesta qüestió en la qual es planteja l’amenaça de la IA en les professions relacionades amb la comunicació: És una amenaça la IA per al periodisme? S’eliminaran llocs de treball per donar pas a la creació de contingut a través de la IA?
Susana Pérez-Soler ens va aportar una visió positivista de la Intel·ligència Artificial en relació amb el periodisme: “Com més Intel·ligència Artificial, més periodisme”. Durant la formació, Susana Pérez-Soler ens va recordar les oportunitats que la Intel·ligència Artificial com a eina periodística ens pot aportar. Entre elles trobem:
+ Automatització de tasques
+ Rapidesa analítica
+ Investigació ràpida
+ Potenciació de SEO
+ Detecció de notícies falses
+ Impuls creatiu
Tot i així, cal recordar que l’entrada ràpida d’aquesta tecnologia en les redaccions periodístiques suposa diferents reptes i que els periodistes sempre són necessaris per donar sentit a la informació i proporcionar un context complet a l’audiència. Garantir la veracitat, la confiança i la transparència en l’autoria de continguts són reptes clau per al sector.
Ètica algorítmica i ètica periodística
L’ètica en l’ús de la Intel·ligència Artificial (IA) en el periodisme és fonamental per garantir el seu benefici per als lectors. Gabriela Ramos, Subdirectora General de Ciències Socials i Humanes de la UNESCO, destaca la importància d’una “brúixola ètica” en aquest àmbit. Per tant, és essencial que la IA s’utilitzi per millorar la comunicació periodística, sempre que contribueixi positivament a la qualitat del producte i amb el degut respecte pels drets d’autor. No obstant això, aquesta utilització ha de comptar sempre amb l’aprovació humana final i ser transparent en la seva aplicació.
L’orientació cap al benefici del lector implica no només millorar la qualitat del producte periodístic, sinó també optimitzar l’eficiència dels processos involucrats en la seva creació. És important destacar que aquesta millora en l’eficiència no ha de comprometre la transparència en l’ús de la IA ni descuidar el respecte pels drets d’autor.
La UNESCO, reconeixent la importància de l’ètica en la IA, ha establert la “Recomanació sobre l’ètica de la intel·ligència artificial”, una norma mundial adoptada per 193 Estats membres. Aquesta recomanació se centra en protegir els drets humans i la dignitat en l’ús de la IA. A més, líders com Sam Altman, cofundador de OpenAI, ressalten la necessitat de regular la IA per garantir que el públic pugui accedir als seus beneficis de manera segura i ètica.
“És essencial regular la intel·ligència artificial, i que aquestes normes garanteixin que el públic accedeixi als molts beneficis d’aquesta tecnologia”
– Sam Altman, cofundador d’OpenIA.