L’any 1661 marca l’inici del periodisme a Espanya, amb l’obertura de la Gaceta de Madrid. Aquest es considera el primer diari setmanal d’Espanya i, a la pràctica, és una publicació similar al que avui coneixem com el Butlletí Oficial de l’Estat.
En aquest article recordem el paper fonamental que ha exercit el periodisme en paper al llarg dels segles. És un homenatge als primers diaris espanyols que avui en dia segueixen publicant-se, subratllant que, malgrat la transformació que estan experimentant els mitjans, el seu llegat continua sent una pedra angular en la història del periodisme. Tots aquests diaris van ser fundats durant el segle XIX i han sabut adaptar-se als temps moderns mitjançant la creació de les seves versions digitals. Tanmateix, el que és indiscutible és que ens deixen un llegat inavaluable d’informació i han marcat profundament la història del periodisme.
Diaris fundats abans del 1880
La història de la premsa és, en gran mesura, la història de la societat, de les seves idees i de la informació. Entre 1850 i 1880, un període marcat a Espanya pel regnat d’Isabel II i el Sexenni Democràtic, van sorgir els primers grans referents del periodisme, ampliant l’accés de la classe obrera a la premsa escrita. Durant aquestes dècades, van néixer algunes de les capçaleres més importants, que no només han deixat una empremta profunda en el panorama mediàtic espanyol, sinó que també s’han mantingut actives fins avui dia. Aquests són els mitjans de premsa més antics que continuen publicant-se actualment a Espanya, reflectint l’evolució de la societat al llarg del temps.
El Faro de Vigo va ser fundat el 1853 per Ángel de Lema y Marina, a Vigo. Concretament, el 3 de novembre de 1853 va començar el seu camí amb una publicació de només 4 pàgines.
El seu principal objectiu durant els primers anys de la seva creació va ser visibilitzar l’actualitat de la zona per superar l’aïllament en què es trobava el sud de Galícia. És a dir, era un diari a favor del progrés i la modernització del seu territori. Com ells mateixos defineixen, van néixer per “ser el vincle entre els gallecs i la seva terra, defensant els seus interessos i explicant les històries de tots aquells que mouen el seu engranatge social, econòmic, cultural”. Es tracta del mitjà de premsa més antic que continua publicant-se actualment al nostre país.
És el primer diari de Castella i Lleó i es publica a Valladolid. Va ser fundat el 1854, tot i que no va ser fins al 1856 quan es va publicar el primer número amb el nom d’El Norte de Castilla en la capçalera. El Norte de Castilla va sorgir com a fruit de la unió de dos diaris de Valladolid: ‘El Avisador’ i ‘El Correo de Castilla’. El Norte de Castilla “aspirava a ser un diari aliè a qualsevol partit o tendència política i pretenia, sobretot, oferir informació general o avisos puntuals d’interès mercantil local, nacional i estranger”.
Las Provincias és un diari editat a la Comunitat Valenciana i fundat el 1866. És un diari amb un fort component regional, que ha estat la seva senya d’identitat durant tota la seva història. Compta amb la seva versió digital des de 1999 i forma part del grup Vocento des de l’any 2000.
El nom del diari fa referència a l’antiga denominació genèrica de les tres províncies: València, Alacant i Castelló.
Aquest diari s’edita des de 1867. El seu fundador va ser Federico Joly Velasco, primer d’una saga familiar que segueix com a propietària del diari. Joly, editora del Diario de Cádiz, principal grup de premsa d’Andalusia, és l’empresa de comunicació més antiga d’Espanya i una de les més veteranes a Europa i Estats Units.
El Correo Gallego es va publicar per primera vegada l’1 d’agost de 1878, fundat per José Mariano Abizanda y San Martín. Ja des dels seus inicis va ser un diari referent i amb un esperit emprenedor i innovador que li va fer marcar fites com apostar el 1984 pel sistema modern d’impressió offset o fundar la seva pròpia emissora FM amb Radio Obradoiro el 1998. També va ser el primer diari de Galícia i el segon d’Espanya a tenir la seva versió online, amb la que compta des de 1995.
Aquest diari fundat per un grup de naviliers i industrials treia el seu primer número al carrer el 2 de setembre de 1878 i s’imprimia al carrer Corrida, a la impremta La Comercial de Gijón, Astúries. En els seus inicis comptava amb una tirada de 600 exemplars, que actualment han passat a les cinc xifres. Forma part del Grup Vocento des de 1994.
Cal destacar el seu programa “Futuro en Femenino”, que duu a terme juntament amb Canal 10 TV i que té com a objectiu fomentar les bones pràctiques a les empreses i les institucions en matèria d’igualtat de gènere.
Diaris fundats entre 1880-1900
A partir de 1880, van sorgir a Espanya nous mitjans que es diferenciaven tant quantitativament com qualitativament dels seus predecessors. Aquests diaris van establir una línia informativa que es va mantenir durant el segle XX. En aquesta època, van començar a dictar-se lleis de premsa que reconeixien la llibertat d’expressió, cosa que va permetre un ambient més obert per al periodisme. A més, els diaris van començar a organitzar-se al voltant d’agències nacionals de notícies, que proporcionaven informació als diaris, transformant el flux de notícies i permetent una cobertura més àmplia i variada.
Aquest diari matinal amb seu a Barcelona, va ser fundat l’1 de febrer de 1881. Al gener d’aquest mateix any se situava entre els cinc diaris amb més tirada i amb més lectors de tot el país.
Va ser fundat pels germans Carles i Bartomeu Godó i segueix formant part del Grup Godó. Durant el franquisme va passar a anomenar-se La Vanguardia Española.
El 14 de juny de 1995 va començar la seva publicació en línia i des del 2011 es publica en català a més de en castellà. Per aquest diari barceloní han passat col·laboradors de la talla d’Antonio Machado, Ilià Erenburg o Miguel de Unamuno.
També fundat el 1881, el Diario Palentino és un diari editat a Palència i pertanyent al grup Promecal. El 1941 es va fusionar amb El Día de Palencia, unificant capçaleres regionals. Aquest diari, que compta amb més d’un segle de trajectòria periodística, va ser un dels pocs diaris vespertins espanyols fins a la dècada de 1990.
Va ser fundat el 1882 i actualment compta amb una edició digital des de l’any 2000 i la seva web és una de les més consultades a tot Galícia. A la dècada dels 60 La Voz inicia la seva expansió, va arribar als 100.000 exemplars de difusió diària.
La Corporació Voz de Galicia compta amb presència en altres regions i canals de comunicació, com demostren les edicions La Voz de Asturias, La Voz de Ourense, Sonxade, Galicia Editorial, Radio Voz, Voz Audiovisual, etc.
Pertanyent al grup Vocento, aquest diari editat a Logronyo acapara més de la meitat de les vendes de diaris a la comunitat de La Rioja. Va ser fundat el 1889 i segueix publicant-se avui dia. Com ells mateixos expliquen, “les raons de la seva longevitat potser cal buscar-les en el seu Prospecte, aquest fulletó inaugural que va publicar el 1889 i va distribuir per aclarir que el seu objectiu era tractar «amb total imparcialitat de judici i lliure de tot apassionament qüestions de palpitant interès».” Actualment el Grup Nueva Rioja S.A. és un projecte que inclou el Diario La Rioja, larioja.com, l’agència de màrqueting i publicitat Rioja Medios i la televisió autonòmica privada TVR.
El Diario La Rioja tanca el nostre passeig pels diaris més antics d’Espanya que encara s’editen.
El valor del llegat periodístic
Tots ells ens han acompanyat publicant des de les notícies més quotidianes, comunes i locals, fins als fets que, igual que aquests diaris, han marcat la història del nostre entorn. El llegat dels diaris és inavaluable, ja que han estat els testimonis i narradors dels esdeveniments més importants de la nostra història. Des dels seus inicis, han tingut la responsabilitat d’informar, educar i servir com a plataforma per al debat públic. Avui, les hemeroteques digitals, s’han convertit en guardians d’aquest llegat, preservant la informació per a futures generacions. Gràcies a aquestes plataformes, podem recordar d’on venim i comprendre millor el nostre passat.
En repassar la història dels diaris que continuen amb nosaltres, és evident que els diaris regionals han estat els més resilients al llarg del temps. El seu enfocament en la informació local, centrada en els seus veïns i l’entorn immediat, ha forjat un fort vincle de confiança amb els seus lectors. Aquests diaris no només informen sobre el que passa a prop nostre, sinó que també promouen un sentiment de pertinença a la regió, ajudant a construir una identitat col·lectiva.
El periodisme local es converteix així en una extensió de la nostra pròpia comunitat i reflecteix les nostres preocupacions i valors. La premsa ha estat i seguirà sent una part vital de la nostra democràcia, exercint un paper crucial en la creació d’una societat informada i participativa.
